El glaucoma, una de les principals causes de ceguera irreversible al món
4/11/2019

El glaucoma, una de les principals causes de ceguera irreversible al món

El glaucoma és un grup de malalties de l’ull que danyen el nervi òptic i provoquen una disminució de la visió lateral de manera progressiva que condueix fins a la ceguera.

Per poder entendre què és el glaucoma podem fer una similitud. El nervi òptic és el cable elèctric que s’encarrega de transmetre tota la informació visual de l’ull al cervell. Tot i que aquesta malaltia és irreversible, amb un diagnòstic precoç, fent controls periòdics i, sobretot, tractaments, es pot frenar i, fins i tot, evitar que la pèrdua visual continuï avançant. Actualment el glaucoma suposa la principal causa de ceguera a tot el món. Hi ha fins a 67 milions de persones diagnosticades de glaucoma, i d’aquestes, 7 milions de persones presenten la ceguera bilateral, és a dir, dels dos ulls.

A quin segment de la població afecta habitualment?

L’edat és un dels principals factors de risc per desenvolupar el glaucoma, sobretot a partir dels seixanta anys. La prevalença de glaucoma es multiplica per dos per cada dècada a partir dels quaranta anys, i afecta per igual a homes com a dones. Així doncs, pensem que l’envelliment dels teixits oculars poden tenir un paper important a l’hora d’augmentar la predisposició a tenir aquesta malaltia, i se sap que les persones africanes tenen fins a sis cops més el risc de desenvolupar-la. I encara que el glaucoma no és habitual en edats pediàtriques, en edats juvenils o fins i tot en el néixer, és una cosa que cal tenir en compte a l’hora d’avaluar aquests pacients en aquestes franges d’edat.

Quins símptomes deixa entreveure?

És molt curiós perquè inicialment el glaucoma, en la majoria dels casos, no dona cap símptoma. La pèrdua de visió lateral acostuma a passar inadvertida, especialment al principi, ja que el cervell és capaç d’omplir les parts d’imatge que falten amb la informació de les zones del voltant, o fins i tot de la informació que proporciona l’altre ull. En els casos de glaucomes lleus, el pacient es nota més maldestre a l’hora de desenvolupar les activitats de la vida diària, especialment les que requereixen una bona visió perifèrica, com per exemple, baixar unes escales, donar-se cops amb objectes que estan als laterals... però rarament ho atribueixen a la visió, sinó que ho atribueixen més a una pèrdua d’agilitat relacionada amb l’edat. De fet, els pacients que pateixen glaucoma tenen una major predisposició a tenir caigudes, fractures de fèmur, o accidents de trànsit. No és fins a fases més avançades que els pacients són conscients de la seva pèrdua de visió perifèrica, ja que experimenten una sensació de com si estiguessin dins a un túnel.

Quina és la causa principal?

Realment es desconeix la causa principal, tot i que la fisiopatologia de la malaltia explica que hi ha un excés en la producció d’humor aquós o d’un dèficit en l’eliminació. Per exemplificar-ho, l’ull té internament com un circuit d’aigües, és a dir, un lloc on es fabrica el líquid intern de l’ull, que es diu humor aquós, i un altre lloc per on s’elimina. Llavors qualsevol disbalanç, augment en la fabricació o una disminució en l’eliminació de l’humor aquós provoca un augment de la pressió intraocular que és la principal causa del glaucoma.

També es considera que hi ha un important factor genètic associat i, últimament, s’està postulant fins i tot que es tracti d’una malaltia neurodegenerativa. El què està clar és que si que existeixen diferents factors de risc coneguts:

  • El més important és en les persones que tenen la pressió de l’ull elevada, és a dir, per sobre de 21 mil·límetres de mercuri (no té res a veure amb la pressió arterial), ja que és una prova molt fàcil de realitzar i ajuda a detectar-ho.
  • Els pacients que tenen més de 5 graus de diòptries tenen fins a tres vegades més de risc a desenvolupar el glaucoma.
  • Tenir un antecedent familiar directe multiplica per quatre el risc de desenvolupar la malaltia, i es multiplica per 8 en el cas d’un familiar de primer grau.
  • També alteracions de la circulació, és a dir, alguns factors  vasculars com la pressió arterial baixa o la hipertensió arterial
  • Les migranyes o les apnees del son, entre d’altres.

Quin seria el tractament a realitzar?

Cal tenir en compte que el glaucoma és una malaltia crònica, ja que el nervi òptic danyat no es pot regenerar. De fet, l’objectiu del tractament és frenar l’evolució del glaucoma reduint la pressió de l’ull, però en cap cas tornar a recuperar la visió que teníem. El tractament farmacològic és posar gotes per fer baixar la pressió de l’ull, actualment tenim entre 5 i 6 principis actius que es poden fer servir, bé en monoteràpia o bé en combinació. La finalitat d’aquestes gotes és o bé disminuir la producció d’humor aquós o bé augmentar l’eliminació, és a dir, l’objectiu final és baixar la pressió intraocular.

 

Dr. Josep Badal
Codirector de l’especialitat d’Oftalmologia a la Clínica Sant Josep