Flexibilitat per a la salut

Aquesta capacitat comença a “caducar”, per dir-ho d’alguna manera, al nostre primer dia de vida. Així com la majoria de capacitats condicionals com la força, la resistència o la velocitat milloren naturalment durant les primeres etapes del creixement, la flexibilitat segueix el procés invers. Per això, l’entrenament es converteix en el mitjà que ens garanteix aquesta capacitat.

Perquè les dones són més flexibles que els homes?

La naturalesa femenina permet sintetitzar en més quantitat que els homes una proteïna denominada elastina.
Aquesta proteïna és la que aporta al múscul la capacitat de deformar el teixit muscular i, en conseqüència, la particularitat de ser més flexible. Per contra, l’home concentra una altra proteïna de caràcter totalment oposat: el col·lagen, que aporta rigidesa al teixit muscular, dificultant la propietat d’allargar-se i facilitant les propietats referides a la tensió i la força muscular. Així, en la competició de qui es més flexible, les dones guanyen de carrer.

Quins components determinen la flexibilitat?

Podem classificar-los amb tres categories:
Factors intrínsecs: Es refereix als elements relacionats directament amb moviments de gran amplitud articular.

• La mobilitat articular: Representa els graus de llibertat que te una articulació a l’hora de fer un moviment. Podem millorar aquest tipus de flexibilitat mitjançant rotacions en un sentit i altre i en diferents plans.
• L’elasticitat muscular i lligamentosa: Aquesta propietat atorga al múscul la capacitat de tensió, que juntament amb la flexibilitat de les seves estructures li aporta explosivitat i rapidesa. Aquest tipus de propietat muscular se sol entrenar mitjançant situacions de joc i moviment molt properes a la realitat de competició o a l’exigència específica del nostre gest esportiu. Per exemple, la flexibilitat requerida en el xut de futbol.
• La força: el nivell de tensió de la musculatura implicada en un estirament pot ser crític a l’hora d’assolir grans amplituds articulars.

Factors extrínsecs: ens referim al conjunt d’elements i situacions que estan relacionats amb el medi ambient i a l’entorn social de l’individu.

• L’edat: la flexibilitat podria ser considerada com una capacitat regressiva, encara que en la infància es pot modificar positivament aquesta tendència mitjançant treballs específics. En aquestes etapes la intensitat dels exercicis no ha de ser molt elevada.
• La temperatura: Tant l’ambiental com la interna del múscul poden afectar el desenvolupament de la flexibilitat. El fred la disminueix i la calor facilita les prestacions en aquesta capacitat física. Per això, no hem de fer estiraments massa intensos en espais freds (a no ser que anem abrigats adequadament) o sense haver escalfat suficientment.
• Els costums socials: els hàbits socials, el desenvolupament i els avenços tecnològics incideixen positivament o negativament en la flexibilitat. Per exemple, en societats on és tradicional reunir-se i relacionar-se ajupits, tenen un grau de flexibilitat dels bessons molt desenvolupada. Al contrari, en societats com la nostra, on som més sedentaris, l’atrofia de la musculatura de l’esquena provoca un escurçament de la musculatura d’aquesta zona amb les molèsties pertinents.

Factors emocionals: És coneguda i acceptada la integració de totes les capacitats físiques, especialment la flexibilitat, en una concepció global de l’individu. El món de les emocions i dels sentiments afecten l’estat d’ànim de la persona. Sent així, aquesta conducta condiciona el grau muscular i, per tant la possibilitat de desenvolupar més i millor l’amplitud articular o flexibilitat.

Flexibilitat i benestar

Els efectes beneficiosos de la flexibilitat en la salut són coneguts i s’han de tenir en compte, sobretot en la prevenció i recuperació de patologies relacionades amb l’esquena – cervicàlgies, dorsàlgies i lumbàlgies, i en altres malalties relacionades amb la disminució de la mobilitat articular com l’artritis o l’artrosi. També són sobradament coneguts els beneficis que aporten a persones amb problemes psicològics i relacionats amb l’estrès i l’ansietat.
Ja fa temps l’oferta en serveis d’activitat física ha experimentat un gir cap a les anomenades gimnàstiques suaus, dolces o microgimnàstiques. Es tracta d’un retorn a les pràctiques esportives que concentren la seva atenció en l’equilibri just entre el cos i la ment. En definitiva, aquestes activitats tenen com a un dels seus eixos principals, el desenvolupament i recuperació de la flexibilitat i, per tant, de l’equilibri físic i mental.
El furor per la recuperació d’aquestes tendències es deu, en part, a la necessitat cada vegada més imperiosa de recuperar el benestar i d’atendre els postulats de l’activitat física per a la salut.

Agustí Serra Curtichs
Llicenciat en Educació Física
Entrenador personal a CIMETIR