La bronquiolitis, una malaltia freqüent en nadons que preocupa molt als pares

Què és la bronquiolitis i quins símptomes dona?

Es tracta d’una malaltia freqüent de l’aparell respiratori que afecta els bronquíols, que són les vies més petites del bronquis i per on entra i surt l’aire dels pulmons. La bronquiolitis està produïda per un virus, que s’anomena virus sincític respiratori (VRS), tot i que també pot ser produïda per un altre tipus de virus com poden ser el rinovirus o l’adenovirus, entre d’altres. Aquests virus fan que aquestes vies s’inflamin i, com a conseqüència, hi hagi un excés de mucositat que dificulta el flux lliure d’aire d’entrada i sortida dels pulmons.  

Habitualment, la bronquiolitis es presenta en forma de constipat lleu i també de dificultat respiratòria, ja que s’obstrueixen els bronquíols a causa de la mucositat produïda pel virus. Quan apareixen aquests símptomes, es recomana anar al metge per tal que el professional pugui fer-los una retracció, és a dir, una prova que es basa en realitzar un esforç respiratori dels pulmons. D’aquesta manera, es poden analitzar diferents paràmetres com la freqüència respiratòria o si les àrees que hi ha sota les costelles i entre les costelles i el coll s’enfonsen cada cop que el nen fa una inspiració.

Quant de temps dura i com es tracta?

Depèn sempre de la criatura perquè com més petit sigui més greu pot ser la malaltia. Normalment aquest procés acostuma a durar uns set dies, i la fase aguda serien 24 o 48 hores. Ara bé, un dels símptomes més representatius de la bronquiolitis és la tos seca, espasmòdica, i aquesta tos, tot i que la criatura ja estigui curada, pot arribar a durar de 3 a 4 setmanes.

En general, no hi ha un tractament que funcioni igual per a tots els nens, tot i que els que millor funcionen són les nebulitzacions o els rentats nasals amb suero fisiològic, que ajuden a eliminar les mucositats. També és bo col·locar la criatura panxa enlaire i amb el cap una mica alçat perquè tingui més facilitat de respirar. És possible que durant aquest procés la criatura no tingui gana i, per això, es recomana donar-li líquids en poca quantitat i més sovint. Altres tractaments existents són els broncodilatadors o l’adrenalina en nebulització, tot i que no són efectius en tots els casos.

Només un 3% de nens i nenes requereixen hospitalització, perquè quan presenten una gran dificultat respiratòria, que fa que la saturació d’oxigen arribi per sota del 92%, és necessari administrar-los oxigen directament o a través d’altres tècniques existents. En el cas que no puguin prendre líquids, aquests seran administrats a través de la vena, amb l’objectiu de mantenir la mucositat humida.

Com es pot prevenir i com es contagia?

La prevenció és molt difícil perquè el virus sincític respiratori és un virus epidemiològic i es contagia amb moltíssima facilitat. Es contagia no tan sols amb les gotetes d’aigua de la saliva de la parla o amb un esternut, sinó també amb el contacte amb les mans i objectes (xumets, joguines...) que han estat en contacte amb persones que tenen aquest virus. En definitiva, seria recomanable que els infants no tinguessin contacte amb altres persones que estinguin refredades, evitar ser fumadors passius, o anar a la llar d’infants mentre estiguin en fase aguda. I, com sempre, un bon rentat de mans evita molts contagis.

 

Dr. Josep Lluís Hernández
Pediatre de la Clínica Sant Josep