Quines són les probabilitats de ser mare als 40 anys?

Si tens quaranta anys o més i t’estàs plantejant ser mare, segur que estàs molt il·lusionada, però també tens molts dubtes, ja que a partir d’aquesta edat és més difícil aconseguir un embaràs de manera espontània i també hi ha més risc de complicacions durant la gestació.

La Dra. Núria Murcia, ginecòloga i especialista en reproducció assistida del Servei Dexeus Dona de la Clínica Sant Josep, indica que no és veritat que un embaràs a aquesta edat sigui molt arriscat. “Amb les revisions adequades i partint de la base que la pacient estigui bé de salut, els problemes materns i fetals són poc freqüents”.

Tanmateix, els professionals del servei aconsellen no intentar la fecundació de forma natural sense una valoració prèvia de l’especialista perquè, a partir dels 40 anys, les probabilitats d'aconseguir quedar-se embarassada de manera natural es redueixen considerablement, i giren al voltant d'un 5-7% per cicle menstrual. Per aquest motiu, aconsellen fer una visita preconcepcional durant la que es fa una revisió ginecològica general, valorar la reserva ovàrica i conèixer l’historial clínic de la pacient. L’objectiu és descartar que hi hagi algun problema que pugui dificultar l’embaràs i, en cas de detectar alguna anomalia, prendre les mesures necessàries per facilitar-lo.

La reserva ovàrica: una de les dades més rellevants

Una de les proves que es recomana fer abans de buscar un embaràs és l’estudi de la reserva ovàrica, que es realitza amb una ecografia transvaginal ginecològica. La reserva ovàrica pot variar d'unes dones a unes altres, però per a totes és finita i està completa des del naixement. És a dir, les dones neixen amb tots els òvuls que potencialment podran utilitzar al llarg de la vida. Cada mes, durant el cicle menstrual, en van alliberant i perdent una quantitat variable, però limitada. El descens més significatiu comença als 35 anys i, a partir d'aquesta edat, el ritme de pèrdua s'accelera any rere any.

Aquest estudi mostra un recompte del número de fol·licles (òvuls immadurs) que s’observen cada mes en els ovaris. En general, es considera que la suma dels fol·licles dels dos ovaris ha de ser igual o superior a 10, ajustant-se a 6 o 7 a partir dels 40 anys.

Una altra manera de valorar la reserva ovàrica, a part del recompte de fol·licles que es fa via ecogràfica, és la determinació de l’hormona antimulleriana (AMH), una hormona produïda pels fol·licles presents a l’ovari. A menor valor, menor serà la reserva que tenim. Aquest paràmetre permet prendre decisions i recomanar a cada parella quina és la seva millor opció reproductiva.

Fecundació in vitro, el tractament més indicat

Si finalment l’embaràs no arriba de forma espontània o existeixen contraindicacions que fan que s’hagi d’iniciar un tractament reproductiu, el més indicat és la Fecundació in vitro (FIV), ja que permet controlar tot el procés i incrementa considerablement les possibilitats d’èxit. Com explica la Dra. Murcia, “segons els nostres registres, la possibilitat d’aconseguir un embaràs pot arribar al 65% en el primer intent, i en el cas de dur a terme diversos cicles, es pot assolir el 85% en el segon intent i el 90% en el tercer”.

Són dades estadístiques generals, ja que els professionals de reproducció assistida estudien cada cas de manera individual. Però, aquests bons resultats “provenen de l’experiència acumulada, la qualitat dels professionals dels nostres laboratoris i de la tecnologia puntera amb què treballem”, afegeix la Dra. Murcia.

A  més, Dexeus Dona compta a Barcelona amb uns Laboratoris propis equipats amb l´última tecnologia, com incubadors time-lapse, que permeten observar en temps real el desenvolupament dels embrions obtinguts en cada cicle i seleccionar els que presenten un major potencial de poder dur a terme un embaràs evolutiu. Les pacients de qualsevol centre poden veure també com evolucionen els seus embrions, si així ho desitgen.

Un altre avantatge afegit és que en una FIV es pot aplicar el Diagnòstic Genètic Preimplantacional (DGP), una prova que permet analitzar el nombre de cromosomes de l'embrió per comprovar si està lliure de les alteracions cromosòmiques, que s’incrementa amb l’edat de la dona, i transferir a l’úter només els embrions que cromosòmicament siguin normals. Per tant, aquesta tècnica ajuda a reduir el risc d’avortament, que és més elevat en dones d’edat avançada. El laboratori de DGP està ubicat a Barcelona, però és un servei que s’ofereix a totes les pacients quan està indicat, independentment del centre on facin el seu tractament de reproducció.

Els estudis de fertilitat: clau per a un tractament de reproducció assistida d’èxit

A més de la disminució de la reserva ovàrica, a partir dels 40 anys també augmenta el risc d’avortament a causa dels riscos d’alteracions cromosòmiques dels embrions.  Com comenta la Dra. Murcia, “tot i que en alguns casos, sí que és possible aconseguir un embaràs fent servir els propis òvuls, també recomanem fer un estudi previ de fertilitat per conèixer quines són les probabilitats reals i fer una valoració conjunta de les diferents opcions”.

Per això, com expliquen des del Servei de Ginecologia, Obstetrícia i Reproducció assistida Dexeus Dona de la Clínica Sant Josep, és recomanable fer un estudi de la qualitat del semen mitjançant un seminograma, així com conèixer malalties d’origen hereditari o antecedents d’infertilitat.

A Barcelona, Dexeus Dona compta amb una Unitat especialitzada en Salut sexual i reproductiva per als homes i un laboratori específic d’Andrologia, on es fan aquests estudis de fertilitat quan són necessaris.

Si la parella està formada per dues dones i volen fer el mètode ROPA (Recepció d’Oòcits de la Parella), és recomanable analitzar quina de les dues pacients reuneix les millors condicions per poder ser la donant dels òvuls.